La Renaixença

Fer "La Renaixença" ha sigut una experiència que ens ha marcat a tots. Han sigut 219 capítols de divulgació, cultura, història, acudits, riures, bromes, visites, xerrades, actuacions musicals, gralles, baralles. Aquí us deixem el capítol 220, amb un resum del que ha sigut l'última setmana de la primera temporada. La Mercè abaixa la persiana del local, però no patiu, que aviat tornem a obrir!

Més de 200 capítols després, hem arribat al final d'aquesta primera temporada de "La Renaixença". Després de més de 200 capítols escoltant la gralla, la Laia ha aconseguit que ens n'enamorem, per això li dediquem el capítol. També ens hem enamorat (bé, ja ho estàvem una mica) de l'Arnau Tordera, i no podíem acabar la temporada amb uns bojos coneguts més nostres: Obeses. A l'últim passeig de la temporada, sortim amb l'Anisset pel desastre nuclear de Txernòbil. L'objectiu és sortir-ne vius, per poder fer una segona temporada de tot aquest merder.

Tots hem vist aquell gat que mou la pota col·locat en algun lloc. I tots hem pensat que és xinès, però els més cultes ja deveu saber que no, que és japonès. Resulta que el gat no saluda, sinó que et crida perquè hi vagis. Porta sort i fortuna. Li dediquem el capítol, a veure si ens en porta a nosaltres. Rebem la visita de la Conxita Àvila, una biòloga especialitzada en organismes que habiten els fons marins, sobretot els de l'Antàrtida. A més, sortim a passejar en Bru per la venjança catalana, l'any 1305.

Tots tenim temptacions, i una és la de passar per davant d'un extintor i poder-lo prémer i veure què passa. Qui digui que no menteix. Dediquem el capítol a l'extintor, que us recordem que heu de revisar de tant en tant. Ens visita l'Alba de Lomas, la millor jugadora d'escacs de Catalunya. En Xuri s'ha ficat en un merder, ho veureu de seguida. A "Històries per passejar el gos" portem en Milú a l'assassinat del general Prim, el novembre del 1870.

Quants de vosaltres heu obert amb tota la il·lusió del món un puzle de 3.000 peces i heu acabat abandonant-lo en algun racó de casa i mai l'heu arribat a acabar? I quants heu acabat el puzle i a partir de llavors només us ha fet nosa? Dediquem el programa al trencaclosques, al puzle. Rebem la visita d'un dels periodistes més importants de casa nostra, l'Enric Calpena, de qui descobrim la seva primera feina. També sortim a passejar amb l'Scott per la primera vaga de la història, a Egipte, l'any 1152 aC.

Aquesta setmana hem seguit omplint el rànquing d'objectes que s'han inventat a l'antic Egipte i hem descobert anècdotes i curiositats sobre el tub fluorescent, l'anell, la clau anglesa i la llitera. Ens han visitat l'Eloi Vila, en Nemesio Moreno, en Cris Juanico i en Jaume Carrau. Entre ells no hi ha res en comú més enllà del nostre local com a punt d'unió, i això també és maco.

Quants teniu la sort de tenir germans? I quants de vosaltres heu dormit en lliteres? No ha començat cap guerra per culpa de qui dorm a cada llit, però no ho descarteu perquè s'han vist autèntiques batalles. Dediquem el capítol a la llitera. Ens visita en Jaume Carrau, enginyer de MotoGP. Segurament una de les persones que més vols fa cada any i que menys s'embruta les mans a dins del box. Anem amb en Blacky a la demolició de l'hospital de Canberra, el 13 de juliol del 1997.

Pot ser que els mecànics i lampistes tinguin més eines de les necessàries? Pot ser que la clau anglesa sigui la solució a tot? Només per això, hem decidit dedicar-li el capítol. Ens ha vingut a veure en Cris Juanico, i hem aprofitat l'avinentesa per gaudir-lo dalt del nostre escenari, juntament amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. A "Històries per passejar el gos" portem en Xop fins a l'atemptat del casament d'Alfons XIII, a Madrid, el 31 de maig del 1906.

Hi ha gent que porta les mans plenes d'anells, i n'hi ha que no en porta ni un. Hi ha qui s'ha agenollat per demanar matrimoni, i hi ha qui s'ha casat sense donar-se ni l'anell de promès ni el de casat. Dediquem el capítol a l'anell. Rebem la visita d'en Nemesio Moreno, campió de Scrabble. Òbviament, el posem a prova amb quatre consonants que ens han vingut al cap "casualment". Anem a passejar amb en Jeca pel Ball dels Ardents, que va tenir lloc a França el 1393.

Sou dels que viviu en una casa on no hi ha ni un tub fluorescent o dels que encara entreu a la cuina i acabeu de fer tot el que cal abans que el fluorescent pari de fer pampallugues? Sigui com sigui, dediquem el capítol a una llum que a tothom li fa respecte. Ens visita l'Eloi Vila, que ens descobreix si ha tingut algun mal copilot i si algun dia li han posat alguna multa... imprevista. Sortim amb l'Aber fins al desastre de la mina de Mount Kembla, a Austràlia, el 31 de juliol del 1902.

Hem parlat del dau, la cantimplora, el tanc i el xiclet. Objectes que, si els portéssim tots junts, segur que tindrien sentit. Ens han visitat en Ricard Torquemada i en Bernat Soler, en Xavier Carreras, la Glòria Ribera i en Jordi Mas. I creieu-nos que parlar amb gent com ells i ella sempre ens porta a sorpreses sovint inesperades, però que sempre són les millors. Mireu-vos aquest resum, perquè hi trobeu els millors moments per poder decidir per quin dels quatre capítols comenceu o, simplement, per recordar el millor que ens ha passat aquesta setmana.

Sou dels que quan el xiclet perd el gust el canvieu o sou dels que us fa fàstic el gust que té el xiclet? Sou dels que rosegueu el xiclet amb la boca oberta o dels que us cagueu en tot quan algú del vostre voltant ho fa? Dediquem el capítol al xiclet. Ens visita en Jordi Mas, cofundador de Softcatalà. Per molts, un déu. Creieu-nos que a l'equip de "La Renaixença" tothom treballa amb una pestanya del Softcatalà oberta. A "Històries per passejar el gos", anem amb en Coco a l'últim duel mortal d'Espanya.

Es va parlar molt dels tancs que havien d'entrar per la Diagonal de Barcelona. No van entrar, però mai se sap. Sabeu que els primers "prototips de tancs" els va dibuixar Leonardo da Vinci? I que el primer tanc es deia Mark One? Dediquem el capítol al tanc. Rebem la cupletista Glòria Ribera, que també puja al nostre escenari per cantar "Jo te l'encendré" amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. A més, sortim a passejar amb la Jazz per l'intent d'assassinat del rei Ferran II d'Aragó, el 1492.

Sabeu que "cantimplora" ve del soroll que fa l'aigua? A alguns els hi recorda a "canta i plora", d'aquí l'origen etimològic. Quina llengua més bonica que tenim, eh! Però sembla que no tothom hi posa la mà al foc... Dediquem el capítol a la cantimplora! Ens visita en Xavier Carreras (Lautaro per als passatgers d'un vol a Venècia), auxiliar de vol. Ens explica moments surrealistes que ha viscut a dalt d'un avió. Sortim amb en Brut per la caiguda de la secta d'Osho, l'estiu de 1981.

Sou dels que sacsegeu el dau durant un minut perquè us surti el número que voleu en una partida al parxís o sou dels que només el sacsegeu una vegada i prou? Si el dau cau a terra, el número que surt compta o l'has de recollir i tornar-lo a tirar? Dediquem el capítol al dau, caigui on caigui. Ens visiten en Ricard Torquemada i en Bernat Soler, mítics periodistes esportius que acompanyen el Barça per tot el món. A "Històries per passejar el gos" fem una volta amb la Llum per l'atropellament de Charles Rowen.

Aquesta setmana hem parlat de quatre objectes d'allò més pintorescos: la baldufa, el confeti, la faixa i l'escuradents. Tots quatre, objectes imprescindibles en el seu context. N'hem descobert moltes coses que no sabíem, i us en deixem unes quantes perquè també n'estigueu al cas. Hem rebut la visita de Mayka Navarro, Santi Font, Minibús Intergalàctic i Juan Carlos Casado. Hem resolt un assassinat, hem parlat del parapent, dels eclipsis i de Pedro Sánchez. Per separat, però també podria haver sigut tot junt.

Hi ha un tipus de persona que sempre va amb un escuradents a la boca. Sigui l'hora que sigui del dia. És ben curiós. També hi ha un tipus de gent que roba els escuradents dels restaurants. Li dediquem el capítol a l'escuradents, no a aquesta gent. Ens visita Juan Carlos Casado, astrofotògraf i caçador d'eclipsis. En comptes d'enviar les fotos a "El temps" de TV3, les envia a la NASA. I el van anar a buscar ells, no pas el revés. Sortim a passejar amb en Basi pel gran boirum de Londres del 1952.

Si a un català li parles de la faixa, ràpidament a tots ens ve al cap la mateixa faixa. Per això, tots donem per descomptat que la faixa és un invent català. Però, sorpresa, els catalans hem inventat tan poques coses... La faixa tampoc és nostra, però li dediquem el programa. El grup gironí Minibús Intergalàctic puja a l'escenari de "La Renaixença" per interpretar-nos un dels seus temes, i també seuen a l'escó per explicar-nos les seves millors anècdotes. Sortim a passejar amb en Fènix per la matança dels eunucs de la dinastia Han.

Sabeu que el confeti en els seus inicis no era paper sinó caramels? La cosa ha anat decaient, com tot. Però i l'alegria que porta veure papers de colors volant a sobre teu? Potser a vegades en tirem una mica massa i tot. Dediquem el capítol al confeti. Rebem la visita de Santi Font, un gran aficionat al parapent. Ens explica les seves rutes, les seves aventures i... les seves necessitats dalt d'un parapent. Es pot fer parapent tenint vertigen? Anem amb l'Indi fins a la batalla d'Adwa, el 1896.

La baldufa és una de les joguines més antigues, i a "La Renaixença" tenim por que la canalla del segle XXI sigui la primera generació que no la conegui. Pot ser que ja no es venguin baldufes? Li dediquem el capítol. Estigueu alerta, perquè a la nostra taverna hi ha hagut un assassinat. Per això hem convidat Mayka Navarro, periodista de successos, perquè ens ajudi a trobar l'assassí. Qui s'ha mort? Qui l'ha matat? Portem en Bruno a passejar pels estudis per curar la febre groga. Som el 1802.

Aquesta setmana hem parlat del setrill, l'hamaca, la caixa forta i el tobogan. Semblen objectes simples, però tots tenen coses que ningú coneixia. També hem parlat amb la Natza Farré, amb en Pau Segalés, amb membres del grup Vidres a la Sang i amb en Martí Romero. Una periodista, un mag de Pallassos sense Fronteres, un grup de heavy-metal i un lutier. A Catalunya tenim moltes coses i a vegades ni nosaltres mateixos en sabem presumir.

Una cançó de Zoo deia que si un ric tenia de tot menys un tobogan, ho passava malament. S'ha de reconèixer que tirar-te per un tobogan, tinguis l'edat que tinguis, és de les coses que et posen de més bon humor. Ara, si baixes malament, la nata final pot ser considerable. Li dediquem el capítol. Ens visita en Martí Romero, lutier i creador d'instruments com la nyckelharpa. I ens en fa una petita demostració acompanyat de l'Arnau Tordera i la Laia Glück. Sortim amb l'Osca per l'incident del pas de Diàtlov, el 1959.

Quantes vegades hem entrat a l'habitació d'un hotel, hem remenat la caixa forta i l'hem bloquejat? Sabeu que els treballadors de l'hotel tenen una clau mestra? Llavors, per a què serveix la caixa forta si igualment una altra persona la pot obrir? Passen pel nostre escenari els membres de Vidres a la Sang. Els poemes de Miquel Martí i Pol es poden recitar fent heavy? La resposta és que sí. A "Històries per passejar el gos", portem la Cendra fins a la mort de Roger de Flor, l'any 1303.

Quantes vegades has portat l'hamaca i l'has hagut de guardar perquè no has trobat dos arbres prou ben posats per penjar-la? Molt maca per dormir-hi i per fer postureig a les xarxes, però ben difícil de trobar el lloc perfecte. Dediquem el capítol a l'hamaca. Ens visita en Pau Segalés: mag, comediant i membre de Pallassos sense Fronteres. Ens ha fet un truc poc radiofònic, però ens ha portat esmorzar i l'hem perdonat. Sortim a passejar amb en Phoenix pels fets del maig del 37.

Ai, el setrill! Sovint li falta una de les peces, d'altres estan tan untades d'oli que hi ha perill que se't rellisquin per la taula. Per què hi ha arròs a dins del saler? Per què hi ha una fulla de llorer a dins de l'oli? Dediquem el capítol al setrill. Rebem la visita de la Natza Farré. Va passar per "La competència", la nostra competència, i la seva (que som nosaltres). Hem decidit fer una trobada en un punt neutral. Anem amb la Pepper a les obres franceses al canal de Panamà del 1882.

Aquesta setmana hem descobert anècdotes i curiositats sobre les aletes de busseig, el megàfon, el perfum i el caminador. També hem parlat amb la Núria Picas, l'Oscar Elgarrista, la Ven'nus i en Vicenç Tomàs. Si us agraden les seves anècdotes, us recomanem que recupereu el capítol sencer, perquè ens ho hem passat molt bé!

A la vida passem per diferents etapes, i cap al final hi ha qui necessita l'ajuda d'un bastó i d'altres, l'ajuda d'un caminador. Fa uns mesos parlàvem del bastó, i avui li toca al seu cosí germà. Estareu d'acord amb nosaltres que hi ha gent gran que porta caminadors més professionals que un Porsche. Xerrem amb en Vicenç Tomàs, pràctic de vaixells. Alguns tenim feines per aparcar un cotxe, mentre que ell aparca vaixells que pesen tones. A més, portem en Totoro a passejar per la invenció del bou de Fàlaris.

Hi ha gent que encara no ha acabat d'entendre l'ús del perfum. Hi ha qui no se'n posa (que no passa res, si et dutxes) i hi ha qui se'n posa massa. És important entendre que el perfum no serveix per tapar la pudor: es tracta de dutxar-se i després acompanyar-ho amb uns tocs de perfum. Xerrem amb la Ven'nus, que puja a l'escenari de "La Renaixença" per cantar-nos "x vilapicina", amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. Sortim a passejar en Llop pel robatori del Museu Isabella Stewart Gardner.

El megàfon segurament estaria entre els objectes més odiats per moltes persones perquè pot arribar a fer molt mal de cap. Però també és un objecte associat a les manifestacions. I a nosaltres les manifestacions i els crits sempre ens agraden. Per això, dediquem el capítol al megàfon. Rebem la visita de l'Oscar Elgarrista, enginyer d'oci. D'ell depèn que quan pugem a atraccions no acabem aixafats contra terra, bàsicament. A "Històries per passejar el gos", anem amb en Lucky fins a l'atemptat contra el vol 159 de Daallo Airlines.

Les aletes de busseig s'han de saber portar, perquè per a alguns són imprescindibles per ficar-se al mar i per a d'altres són la manera més fàcil de perdre la dignitat. A l'equip hi ha el debat de si la persona més guapa del món podria deixar de ser-ho en cas de portar unes aletes als peus. Ens visita la Núria Picas, que fa servir vambes per anar per la muntanya, no pas aletes de busseig. Sortim a passejar amb en Velcro pel segrest a casa de l'ambaixador japonès a Lima.

Resumir quatre programes sempre és difícil, però té la seva gràcia veure tot el que ens ha passat aquests últims dies. Hem parlat de la nevera, el pont, la bombona de butà i el talc. També hem xerrat amb l'Ada Parellada, en Ricard Ramos, La Gossa Sorda i la Sílvia Vidal, que ens han visitat. Mireu el resum i recupereu els capítols sencers quan hàgiu acabat!

Com a mínim un cop a la vida a tots ens han posat pols de talc. Qui digui que no, menteix. I tots més o menys al mateix lloc. Per què a partir de certa edat ja no se'n posa? Dediquem el capítol al talc, també al mineral amb el mateix nom. Rebem la visita de la Sílvia Vidal, alpinista i escaladora catalana. Fa uns capítols vam parlar d'ella amb el piolet, i ara els desitjos s'han fet realitat. A "Històries per passejar el gos" anem amb l'Atles per la protesta de Martí Luter, el 1517.

Hi ha objectes que només d'anomenar-los es vinculen al perill. És el cas de la bombona de butà. També s'ha fet el joc de paraules amb "votar". Ens va anar igual de malament, perquè tot va ser força explosiu. Heu de saber que les bombones de butà costa moltíssim que explotin. Ens visita en Josep Nadal, membre de La Gossa Sorda, per parlar-nos sobre el retrobament de la banda i els concerts que tenen previstos pels Països Catalans. A més, sortim amb la Nina a passejar per la mort de la ballarina Emma Livry.

El pont és agraït: perquè no has de passar per dins d'un riu, no has de travessar pel mig de l'AP-7, no has de fer volta... i hi ha bojos que els aprofiten per fer pònting. Dediquem el capítol al pont. Rebem la visita d'en Ricard Ramos, un maquillador especialista en efectes especials en projectes de ficció. Ens ha portat una cosa que... no sabem si és graciosa o no, valoreu-ho vosaltres mateixos. Sortim a passejar amb la Halley pel crim de Carlo Gesualdo. Nàpols, 1590.

Segurament hi ha gent que no s'imagina la seva vida sense nevera (i sense cervesa). Alguns perquè tenen el 80% de les coses caducades i no troben mai el moment de llençar-les. Altres perquè l'obren un diumenge al vespre i s'adonen que només hi ha una llimona i un iogurt. Ens visita l'Ada Parellada (i tota la seva energia). Li hem demanat per la nevera d'un restaurant, però li ha semblat una pregunta avorrida. Sortim a passejar la Riva de la Garde Occitane per la repressió del petard de Barcelona, el 1946.

Aquesta setmana hem parlat del paracaigudes, del llaüt, del cromo i de la tinta. Sempre hi trobem alguna anècdota que ens desbloqueja records (o que som a temps d'inventar-nos, perquè imaginar què hauria passat sempre és divertit). Hem parlat amb l'Àlex Crivillé, l'Ofèlia Drags, els Pork Chop Boys i l'Albert Manera. Us deixem un recull dels millors moments, però podeu recuperar els capítols sencers per tornar a riure una estona més.

Quantes vegades us heu tacat les mans amb tinta del boli o de la impressora? Per què la tinta és tan cara? Sabeu que hi ha una tinta que es menja el paper? En aquest capítol us ho descobrim. Rebem la visita de l'Albert Manera, artista de foley. I ens en fa algunes demostracions en directe (fent servir l'Àlex de conillet d'Índies). A "Històries per passejar el gos", anem amb en Kaiser a conèixer la secta Love Has Won.

No hi ha persona en aquest planeta que en algun moment de la seva vida no hagi fet una col·lecció de cromos. Acabar-la? Potser el 95% no l'hem acabat mai. Ara, començar-la, ho hem fet tots i totes. Dediquem el capítol al cromo, que ha provocat alegries, decepcions i baralles entre els "tengui" i "falti" (més "falti" que "tengui"). Ens visiten els Pork Chop Boys, un grup de música d'Arbeca que ens explica què és el seu "Transinhumància tour". Sortim a passejar amb en Duc per l'atemptat contra Hitler en una cerveseria, el 1939.

Sempre ens passa que no coincidim amb el nom que fem servir per referir-nos als objectes. En aquesta ocasió, el debat és amb el llaüt: "llaüt", "llagut", "barco" (segons l'Àlex), "barca"... Dediquem el capítol a això, es digui com es digui. Hem rebut la visita de l'Ofèlia Drags, amb qui no només hem parlat, sinó que també ens ha interpretat un cuplet amb l'acompanyament improvisat de l'Arnau i la Laia. A "Històries per passejar el gos", portem en Bach pel segrest de Frank Sinatra, el 8 de desembre del 1963.

El paracaigudes sempre ens ha portat moments memorables: baixades divertides, enganxades en un fanal o salts des de l'espai. Us hi heu tirat mai, vosaltres? A l'equip sembla que hi ha diversitat d'opinions. Dediquem el capítol al paracaigudes. Ens visita l'Àlex Crivillé, que no ha arribat als 1.300 km/h, però sí que ha anat a més de 300 km/h dalt d'una moto. Boig o valent? Ell mateix ens ho diu. A "Històries per passejar el gos", sortim amb en Josep Maria per fer l'experiment amb les ulleres de veure-hi al revés.

Resumir sempre costa, i a nosaltres, que ens agrada parlar, encara ens costa més. Però aquí hi trobareu alguns dels millors moments d'aquesta setmana. Hem parlat amb en Godai Garcia, amb en Marc Bagué, amb el Sr. À i l'Ainhara i també amb l'Olívia Cros. També ens hem entretingut a parlar sobre el raspall de dents, el monopatí, l'urna funerària i el cucurutxo. Són objectes que no tenen res a veure, per això hem fet quatre capítols diferents.

Fa un temps vam tenir el debat de si un croissant era un objecte o no. Vist l'èxit, hem tirat endavant i avui dediquem el capítol al cucurutxo. S'acosta l'estiu i estem inspirats. Ara, aquest és un tema que també genera polèmica: sou més de cucurutxo o de terrina? Les dues Catalunyes. Rebem la visita de l'Olívia Cros, modista especialitzada en vestits de diables. I ens ha portat un regal que ens ha enamorat! A "Històries per passejar el gos", sortim amb en Tofu per la catàstrofe del General Slocum.

Aquesta setmana estem nostàlgics. Fa uns mesos vam parlar sobre el taüt, i en aquesta ocasió dediquem el capítol a l'urna funerària. Hi ha d'haver opcions per a tothom: igual que podem triar el llit, hem de poder triar el llit on dormirem per sempre més (mentre no se'ns mengin els cucs). Ens visiten el Sr. À i l'Ainhara, dos rapers catalans que formen part del col·lectiu 24 Llesques i que ens fan una demostració juntament amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. Sortim amb en Bonjo a passejar per l'arribada dels almogàvers a Constantinoble.

Sabeu que el monopatí el van inventar els aficionats del surf per poder fer alguna cosa quan no hi havia onades? Per això només saben fer els dos esports les persones del mateix tipus: les guapes. Fa temps vam dedicar un capítol a la taula de surf, avui l'hi dediquem al monopatí. Parlem amb en Marc Bagué, veterinari del Banc de Sang Animal. Ens explica un món que per a la majoria de nosaltres és totalment desconegut. A "Històries per passejar el gos", portem en Phil per l'aventura d'un poeta al castell de Balmoral.

Tots sabem la teoria: rentar-te les dents cada vegada que mengis o, com a mínim, quan et lleves i abans d'anar a dormir. Ara, la pràctica ja és força qüestionable, perquè hi ha gent que segurament no sap ni què és un raspall de dents. Però per això hi som nosaltres: dediquem el capítol al raspall de dents. Ens visita en Godai Garcia, amb qui parlem sobre la seva adolescència, sobre l'humor, les plantes, els ocells i les coses que creixen... a la ciutat. I sortim a passejar en Jordi per la batalla d'El Álamo.

Aquesta setmana hem tingut la celebració dels I Jocs Florals de "La Renaixença" i hem rebut la visita del guanyador. Hem descobert anècdotes i curiositats sobre la pròtesi, el cistell, el piolet i la ploma estilogràfica. També hem xerrat amb l'Espartac Peran, l'Albert Sánchez Piñol, la Judit Neddermann i en Methkal Khalawi. En aquest programa sempre passen coses inesperades, i sempre ens agrada poder-les compartir amb vosaltres.

Ha arribat el gran dia de la celebració dels I Jocs Florals de "La Renaixença"! Hem rebut més de 150 poemes (bé, no tothom ha entès el que significa "poemes", però també ens ho hem llegit, creieu-nos). Dediquem el capítol a la ploma estilogràfica, però també a tots els que heu dedicat una estona a fer-nos arribar les vostres obres. Gràcies! També hem rebut la visita d'en Methkal Khalawi, poeta i creador de la pàgina web Xiuxiuejant. A "Històries per passejar el gos" hem sortit amb en Magnus pel primer robatori d'"El crit" de Munch.

No sabem quin percentatge de la nostra audiència és excursionista... i alpinista. Però en aquesta ocasió, us dediquem el capítol, perquè parlem del piolet. No tots els nostres col·laboradors dominen el tema, però prometem que no només és una arma, de veritat. Ens visita la Judit Neddermann, una de les cantautores de casa nostra que ha portat el català més lluny amb les seves cançons. Puja al nostre escenari per interpretar-nos "Llibert", amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. A més, portem en Mut a passejar per la rebel·lió dels turbants grocs.

En Xuri està convençut que el cistell és un invent català. El que us podem confirmar és que segurament som dels que més el fem servir. Potser no el vam inventar, però sí que el considerem un dels nostres objectes més apreciats, així que li dediquem el capítol. Rebem la visita de l'Albert Sánchez Piñol, que ens explica un secret sobre els seus inicis com a escriptor. Tenim dubtes de si és legal, tot això. Sortim a passejar en Max per la desaparició del llac Peigneur, el 20 de novembre de 1980.

Sabeu que la primera pròtesi té més de 3.000 anys? Va ser per substituir el dit gros d'un sacerdot egipci. Si ara es fes un estudi, probablement hi hauria més població catalana amb pròtesis que sense. Com que ha fet tant per a nosaltres, dediquem el capítol a la pròtesi. Ens visita l'Espartac Peran, amb qui ens posem nostàlgics. Per això hem posat a prova la seva habilitat com a presentador d'una secció del TN que tots trobem a faltar. Sortim a passejar en Hot the Dog pel febrer de 1935 amb el fantasma de Gràcia.